EL MEU BLOG

Tenía 5 años cuando mis padres no me podían proporcionar comida y me abandonaron. No estoy segura de cómo sucedió todo, pero el hecho es que terminé siendo esclava y haciendo las tareas domésticas de una familia rica. Lo único que obtenía a cambio de todo ese trabajo sucio, forzado y cruel eran las sobras de la comida de dicha familia y un lecho con algo de paja donde dormir, justo al lado de las gallinas. La verdad ya no me veía diferente a un animal, me sentía tan humillada... pero era una esclava y no tenía más remedio que aceptarlo.  Crecí con esa vida, pensando que nunca saldría de esa cárcel. Cumplí alrededor de 17 años cuando las cosas empezaron a empeorar. Como si mi condición no fuese lo suficientemente torturante y penosa, el hijo de la familia me estuvo violando por las noches durante una buena temporada. Me usaba como un juguete y nadie le decía nada. De hecho en esa casa todos me trataban fatal y tenía la sensación que apenas tenía permiso para respirar. Me sentía...

És un indret fred i petit on amb prou feines es propaga la tènue llum d’una làmpada vella. En el racó més fosc es troba una dona lligada en una cadira i emmordassada amb cinta americana. D’una porta en surt un individu. A mesura que s'apropa la poca llum deixa veure les faccions de la seva cara. Té la cara d'un model però la seva mirada profunda i fosca i el seu somriure esfereïdor li treuen força atractiu. Porta una ampolla a la mà. “Ja torna el malparit”, pensa ella. Pretén deslligar-la per donar-li aigua, però no sense abans amenaça-la de matar-la si intenta fer alguna ximpleria. La dona plorosa beu una mica i, tot seguit, aprofita que el miserable abaixa la guàrdia per tirar-li la cadira pel cap. Aquest cau inconscient a terra i la dona el lliga. Llavors ella, feta tota una fúria, exclama: -Ara qui és el que amenaça, eh? Ho sento però crec que hi ha hagut un canvi de rols. Ah, i per si no t’ha quedat clar, tu i jo hem trencat! Seguidament la dona desapareix darrere l...

LES LLIMONES CASOLANES Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa  6+6 A damunt el voleiar dels braços i el vestit.  6+6 B El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa  6+6 A i ja a la cantonada és Licas, el marit.  6+6 B Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.  6+6 C Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,  6+6  D amb una revolada cruel i una amorosa  6+6 C ha restablert Metimna la pau, que amen els déus.  6+6 D Cansada, pren la copa de bella transparència  6+6 E on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,  6+6 F i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència  6+6 E el raig de la llimona, la mel de romaní.  6+6 F I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.  6+6 G La llum en el cristall, esparvilladament,  6+6 H damunt sa cara es mou i l'omple de besades  6+6 G i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.  6+6 H           ...

El passat dimecres 5 de febrer els alumnes de 4t d'ESO vam realitzar una excursió a França, concretament a Argelers de la Marenda i a Elna. Teníem com a objectiu commemorar l'exili republicà de la Guerra Civil i visitar la Maternitat d'Elna (que enmig d'aquell infern representava tot un paradís per a les dones embarassades).            Monument megalític en record i homenatge      als milers d'exiliats del camp Vam arribar a la platja d'Argelers: era desèrtica, enorme i només se sentia la remor incessant del mar que transmetia calma i neguit al mateix temps. En aquella mateixa platja es van internar més de 80.000 republicans espanyols i catalans que s’exiliaven i fugien de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Després de voltar per la platja juntament amb altres  instituts i amb una fotografia de molts exiliats a les mans, ens vam dividir en grups i vam intentar representar els republicans amb les seves mirades perdudes que sor...

            Portada de la pel·lícula Incerta Glòria és una pel·lícula de drama, història i una mica d’amor. Dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola, es tracta d’una adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales (del 1956), una obra que dona molt a envejar dins de la narrativa de la postguerra. La pel·lícula va ser estrenada el 2017 i està protagonitzada pels grans actors i actrius Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí i Oriol Pla. El film va rebre diversos premis, entre ells els Premis Gaudí 2018 a la Millor Direcció de Producció, a la Millor Protagonista Femenina i als Millors Efectes Visuals. ARGUMENT       Escena on en Lluís (Marcel Borràs) intenta besar la Carlana (Núria Prims) El film se situa l’any 1937, al “bell” mig de la Guerra Civil Espanyola, al front d'Aragó, on hi ha una línia de guerra entre republicans i colpistes. En Lluís és un soldat republicà i té la seva estimada Trini a Barc...

Els nostres pares, aquelles persones que ens estimem amb tot el nostre cor i ànima, aquells que van originar la nostra persona com a tal i aquells que ens ho han donat tot per ser el que avui dia som. Això és el que molts devem sentir, malgrat haver-hi casos en els quals un, pel que sigui, no s’estima els seus dos pares per igual, o només en té un, o cap… Penso que és un pena per a aquests darrers, però el fet és que avui ens centrarem amb la relació entre pares i fill. A “El quadern gris”, Josep Pla ens mostra com la relació que hi havia entre pares i fills fa mig segle (l’obra es va escriure el 1966) no era sempre una relació d’avinença on tot eren flors i violes. Ell afirma que, és clar, la diferència d'edat entre les dues generacions és tan gran i les generacions en si són tan diferents, que és normal que hi hagi xocs i discussions. El pitjor de tot és que aquestes discussions solen ser fruit de ximpleries que amb prou feines tenen alguna importància. A més a més, tal com...