INCERTA GLÒRIA

      

     Portada de la pel·lícula

Incerta Glòria és una pel·lícula de drama, història i una mica d’amor. Dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola, es tracta d’una adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales (del 1956), una obra que dona molt a envejar dins de la narrativa de la postguerra. La pel·lícula va ser estrenada el 2017 i està protagonitzada pels grans actors i actrius Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí i Oriol Pla. El film va rebre diversos premis, entre ells els Premis Gaudí 2018 a la Millor Direcció de Producció, a la Millor Protagonista Femenina i als Millors Efectes Visuals.

ARGUMENT

     

Escena on en Lluís (Marcel Borràs) intenta besar la Carlana (Núria Prims)

El film se situa l’any 1937, al “bell” mig de la Guerra Civil Espanyola, al front d'Aragó, on hi ha una línia de guerra entre republicans i colpistes. En Lluís és un soldat republicà i té la seva estimada Trini a Barcelona on encara es produeixen constants bombardejos. En Lluís s'enreda amb la Carlana, una dona ja amb certa edat , temible, amb un passat fosc i una mala reputació entre els habitants del poble. No obstant això, el jove s'enamora d'ella, però no sense que el seu millor amic, en Juli Soleràs, l'adverteixi de no caure en les seves manipulacions i de recordar-li de cuidar bé de la Trini. Però el que en Lluís no sap és que en Juli n'està secretament enamorat. Enmig d'aquest conflicte bèl·lic apareixen amors, desamors, triangles amorosos, amistats que sembla que es perden però que són fortes i es mantenen, sentiments que busquen refugi en la religió, traïcions, odi, venjança i un munt de temes més que seran els detonants de guerres emocionals que, per a alguns, potser arribaran a ser més importants que la Guerra Civil.

CRÍTICA

Respecte a la meva opinió personal, per començar voldria destacar tot el treball d’aquesta pel·lícula que, tenint en compte que parteix d’una novel·la de més de 1000 pàgines, no és pas poc, de fet per a molt suposaria tot un repte. Llavors, l’argument i la manera amb què passen els fets en si formen una bona base, però trobo que tot l’equip i tant la direcció com els guionistes o els actors han aconseguit realitzar una pel·lícula que justament aconsegueix una cosa que el llibre potser mai aconseguiria, i és transmetre tot el que es vol transmetre amb paraules, imatges i escenes que ho diuen tot amb poc. I si a més a més el film és amè i, fins i tot, a vegades intrigant, doncs això fa que l’espectador el gaudeixi molt més a gust.

Pel que fa a tota la realització fora de càmeres, com hauria de ser en totes les pel·lícules, aquesta també cuida tots els detalls en cada racó de cada escena. També cal destacar la gran ambientació que han fet de l’obra. Realment mentre mirava la pel·lícula m’he sentit transportada en aquella època i en aquells temps, i és que es veu molt ben representada l’època de guerra, els bombardejos, les trinxeres i, sobretot, la desesperant necessitat de sobreviure. Amb tot això també vull dir que admiro el gran treball i tota l’excel·lència pel que fa a tots els aspectes tècnics i estètics del film. 

S’ha de reconèixer que els actors també han tingut un paper molt important i crec que han sabut representar els seus personatges molt bé, sinó els aires i la pel·lícula podrien canviar molt i no aconseguirien transmetre tot allò que deia. Per tant penso que els actors han estat molt ben triats, ja que tenen talent.

Un altre aspecte que m’ha agradat molt és com no es mostren els personatges d’una manera superficial, sinó que tots els protagonistes tenen una història molt intensa i complexa. En ells també veiem com l’ésser humà, sovint, gràcies o per desgràcia als sentiments realment deixa la racionalitat de banda i comet errors, sobretot morals (com ho fa en Lluís fent el salt a la Trini i humiliant-la, o la Carlana matant el seu propi pare amb odi i pura inhumanitat). Que tot i intentar justificar-ho com vulguis, és inevitable l’existència d’aquest costat fosc de la naturalesa humana, i aquest sentit realista que adopten els personatges m’agrada, tot i estar totalment en contra de moltes de les seves accions.

En addició a tot això, he de dir que per mi el final d’una pel·lícula pot arribar a ser igual d’important que el desenvolupament d’aquesta, i en aquest cas ens trobem amb què Incerta Glòria opta per un final obert. A mi personalment m’hauria agradat més que hi hagués algun gir inesperat o algun final que fes que el film fos més interessant encara o especial, però bé, aquesta és la meva opinió i possiblement a algú altre ja li està bé que el final sigui el que és.

En conclusió a tot això, voldria dir que aquesta és una pel·lícula de la qual pots aprendre quatre coses, pots veure com era la vida en aquells moments i situar-te en un context històric important, però a mi no m’ha acabat d’agradar del tot; més que res perquè a mi, personalment, m’agrada un altre gènere de pel·lícules i els típics conflictes d’amor i desamor són els que menys m’interessen del món (encara que, com bé he explicat, no es tracten només aquests temes). Però tot i això, en general, la valoro positivament i la recomanaria.

En cas que estiguéssiu interessats en el llibre, en la pel·lícula o volgéssiu mirar el tràiler del darrer, existeix una pàgina web personalitzada només per aquesta obra i la seva adaptació, i és la següent: https://incertagloria.cat/