EL MEU BLOG

CONTINUACIÓ DEL LLIBRE "QUIN PARELL" 😃 -No seràs tu en Pau, no? -I tu l'Anna? Els dos es van quedar amb la boca oberta. Després d'un llarg silenci, per fi el senyor Albert va parlar: -Si que som mentiders, no? -Sí. Però això no m'ho imaginava! De fet vaig estar a punt de fer el salt perquè em pensava que eres en Pau i et decebries quan siguéssis que sóc una vella xaruga.Però al final vaig pensar que aquest era el moment per dir la veritat.Però no negaré que el primer dia que ens havíem de veure en persona se'm va fer un nus a l'estómac gegant.  -Doncs, el que diu de sincerar-se, tens més raó que un sant , però amb lo de que ets una vella xaruga... tu dic jo que no m'he decebut gens en descobrir que tu ets l'Anna, Una dona que, en només en veure-la ja em cau la bava. L'Anna es va posar vermella. -Vols anar a un bar que conec- Va dir el senyor Albert. -No merci. No m'agraden els bars- Va respondre ella....

  Rachid Bouchikh:  “El coneixement és la llum que ens il·lumina de la ignorància” Rachid Bouchikh El Jarroudi, nascut a Figueres el 1996, estudia medicina a la Universitat de Girona. Estudies medicina, m’equivoco? No t’equivoques. Estic cursant 3r de Medicina a la UdG. T’ha costat arribar fins aquí? Sí, ha estat relativament difícil aconseguir entrar a medicina i arribar a 3r, però tot i així amb la feina del dia a dia, repassant els apunts i portant la matèria al dia, tot això ajuda bastant. Un últim detall, i en part un secret, els amics i la família també han ajudat bastant, i en part són una peça important que han facilitat, dins del que cap, poder arribar on sóc ara. La carrera és difícil? Si però no. Hi ha molt de temari, no ho negaré, i hi ha molta feina, tampoc es pot negar. No obstant, si s’intenta entendre les coses en comptes de memoritzar-les sense buscar el sentit de les coses, tot el temari es fa més amè. Explica’...

BOOKLÀNDIA Aquest conte és el relat del que em va passar abans d'acabar a Booklàndia . Ara mateix us estic parlant des d'allà. Bé, començaré des del principi: Un dia vaig anar a treballar (tot i que el “pre-títol , com li'n dic jo, ho deixa bastant clar) de passadora de pàgines de llibre, com cada dia. Per a qui no sàpiga què vol dir, em dedico a passar les pàgines dels llibres que la gent vol llegir i els hi fa mandra fer-ho. Tot i que no ho sembla, feia un gran negoci perquè hi ha molta gent mandrosa al vostre món. Però continuem pel que anàvem, aquell dia em va tocar passar les pàgines del llibre Alícia al País de les Meravelles per a la senyoreta Catarine Blue, una anglesa de 32 anys que viu a Tremp. La qüestió és que mentre passava la pàgina 86, de cop i volta, el llibre em va xuclar. Sí, sí, em va xuclar. Em trobava en una vorera idèntica a la de davant de casa meva! Però en un món diferent!. Totes les persones amb les que em trobava portaven ulleres. Inclús ...

EL PRIMER DIA DE CLASSE A L’INSTITUT Al primer dia d'institut vaig haver d'aixecar-me més aviat perquè havia de venir l'autobús, i això va fer "pal". Tot i que a poc a poc m'hi he anat acostumant,el primer dia vaig passar tot el viatge amb autobús badallant. Quan vam arribar a l'institut jo estava amb els nens i nenes de la classe del curs passat. Tots estàvem molt nerviosos. Després va sonar el timbre i cadascú se'n va anar a la seva aula. Llavors vam fer uns jocs per presentar-nos i conèixer'ns més. Després vam anar al pati, les meves amigues del curs anterior i jo ens vam fer amigues de la Mireia, la Júlia, la Xènia i l'Ilham. A la tarda vam fer una gimcana per tot l'institut. Aquell dia vam acabar més aviat perquè només havien de venir els alumnes de 1r d'ESO, però els següents dies hauríem d'acabar a les 14:45 :(. Però m'ho vaig passar molt bé :) .

HOLA,JO SÓC LA IMAN Hola! Em dic Iman i tinc 12 anys. Visc a Bàscara i sempre hi he viscut. Jo vaig néixer a Catalunya, igual que els meus germans, però els meus pares van néixer a Marroc. Tinc una germana que té 19 anys i un germà que en té 20. La meva germana estudia arquitectura i el meu germà medicina, els dos a la universitat. Jo he passat la primària a l'escola Joan Reglà de Bàscara i ara faig 1r de ESO a l'institut Narcís Monturiol. De gran m'agradaria ser professora d'alguna facultat d'una universitat o fer un Màster a l'estranger. A mi m'agrada llegir,parlar amb les amigues i dibuixar. Però també m'agrada j ugar a  futbol. El meu animal preferit (tot i que és per "descart") és el gat.