CONTINUACIÓ DEL LLIBRE "QUIN PARELL"😃

-No seràs tu en Pau, no?
-I tu l'Anna?
Els dos es van quedar amb la boca oberta. Després d'un llarg silenci, per fi el senyor Albert va parlar:
-Si que som mentiders, no?
-Sí. Però això no m'ho imaginava! De fet vaig estar a punt de fer el salt perquè em pensava que eres en Pau i et decebries quan siguéssis que sóc una vella xaruga.Però al final vaig pensar que aquest era el moment per dir la veritat.Però no negaré que el primer dia que ens havíem de veure en persona se'm va fer un nus a l'estómac gegant. 
-Doncs, el que diu de sincerar-se, tens més raó que un sant, però amb lo de que ets una vella xaruga... tu dic jo que no m'he decebut gens en descobrir que tu ets l'Anna, Una dona que, en només en veure-la ja em cau la bava.
L'Anna es va posar vermella.
-Vols anar a un bar que conec- Va dir el senyor Albert.
-No merci. No m'agraden els bars- Va respondre ella.
-Vols anar a casa meva?- va proposar un altre cop el senyor Albert.
-No,gràcies. No vull pas molestar-te-Va dir l'Anna.
-I ara, dona! Només faltaria.-Va insistir ell-
-No ho sé...
-Au va,que l'estic convidant.
-Bé, d'acord.
I dit i fet els dos se'n van anar cap a la casa del senyor Albert.

Quan la senyora Anna va entrar a la sala d'estar va exclamar:
-Caram! Si que tens  la casa desordenada
-Em sap greu, però es que últimament estava molt nerviós pel tema de trobar-me amb la suposada nena Anna. Però normalment no sóc tan desordenat.- Va mentir el senyor Albert.
De sobte, de l'habitació del costat en va sortir un gat. I aquell gat era ni més ni menys que en Serafí. L'Albert el va agafar i es va dirigir cap a la senyora Anna. El gat, primer la va mirar fit a fit, i després s'hi va costar i la va ensumar. La senyora Anna a va començar a acariciar, i ell, en Serafí, s'hi sentia la mar de bé
-Sembla que li caus bé. Aquest és el gat que sempre m'escolta i m'aconsella quan tinc algun problema.
-En Serafí parla?- va preguntar desconcertada la senyora Anna
-No ven bé. Podríem dir que ens entenem tan bé que o ens fa falta les paraules per comunicar-nos. Però això sí, és un bocamoll, no calla ni sota l'aigua! I com si fos poc, és viu com una centella i en fa de tots colors. 
Va haver-hi un llarg silenci fins que la senyora Anna el va trencar:
- Tens molta sort de tenir un company amb qui parlar. Jo la veritat es que em sento molt sola, la meva filla i el meu nét Oriol estan a Oslo i s'hi quedaran durant un temps
-Quina pena. Vol quedar-se a viure aquí?
-Ui no! Que t'has begut l'enteniment? No puc pas. A més jo tinc una casa i me'l estimo molt. Però... Que li sembla si continuem enviant-nos cartes i quedant de tant en tant?
"Ara que pensava que podríem ser cul i merda" va pensar el senyor Albert.
Finalment va respondre:
-A mi no em sembla bé...Sinó el següent! M'encanta la idea!
-Perfecte!
-Li agradaria fer com si fóssim nens encara, com si vostè fos l'Anna i jo en Pau que aparentàvem ser?

-Sí, m'encantaria. Però aquesta vegada haurem de menjar més cues de pansa pels dies que quedem.
-O més ben dit, cues de veritats. 
Seguidament la senyora Anna va riure i va respondre:
-Bé, jo ja me'n hauria d'anar anant. És tard i estic baldada.
-D'acord. Adéu i que tingui una molt bona tarda.
-Igualment.




Comentaris

  1. albert portas8 de gener del 2017, a les 9:20

    Molt bé, Iman... però s'havien t'utilitzar almenys 10 de les frases fetes del treball a la teva narració... Arregla-ho! I repassa l'ortografia que hi ha alguna falteta.. ;-)))

    ResponElimina
  2. albert portas8 de febrer del 2017, a les 0:06

    Excel·lent, Iman! ;-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COMENTARIS POESIA NOUCENTISME I AVANTGUARDES

Imatge
LES LLIMONES CASOLANES Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa  6+6 A damunt el voleiar dels braços i el vestit.  6+6 B El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa  6+6 A i ja a la cantonada és Licas, el marit.  6+6 B Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.  6+6 C Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,  6+6  D amb una revolada cruel i una amorosa  6+6 C ha restablert Metimna la pau, que amen els déus.  6+6 D Cansada, pren la copa de bella transparència  6+6 E on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,  6+6 F i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència  6+6 E el raig de la llimona, la mel de romaní.  6+6 F I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.  6+6 G La llum en el cristall, esparvilladament,  6+6 H damunt sa cara es mou i l'omple de besades  6+6 G i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.  6+6 H           ...
Més informació

EL GRIPAU

Imatge
CONTINUACIÓ D'  EL GRIPAU (de Quim Monzó) El príncep mira el rellotge. Què més li ha de dir? De què han de parlar? Li ha de proposar de seguida d'anar a casa o s'ho prendrà malament? De fet, no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant.  Però el que no sabia era que aviat aquestes serien les meves últimes preocupacions.  No puc deixar de mirar a la meva damisel·la. La seva bellesa supera a la de qualsevol preciositat d'aquest món. Muda un vestit blau cel i porta els seus cabells rossos i ondulats recollits en un monyo. La seva figura és esbelta però no sobrepassa la meva altura. Els seus profunds ulls verds enamoren a qualsevol i el seu somriure et treu l'alè. Em sap greu, no em puc resistir a la temptació de besar-la, però just quan m'apropo a ella, noto com la seva temperatura corporal augmenta i es torna vermella com un tomàquet. Llavors es desploma a terra lentament. Jo, preocupat i nerviós, m'ajupo per cridar-la i sacsejar-la... però res. I ...
Més informació

INCERTA GLÒRIA

Imatge
            Portada de la pel·lícula Incerta Glòria és una pel·lícula de drama, història i una mica d’amor. Dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola, es tracta d’una adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales (del 1956), una obra que dona molt a envejar dins de la narrativa de la postguerra. La pel·lícula va ser estrenada el 2017 i està protagonitzada pels grans actors i actrius Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí i Oriol Pla. El film va rebre diversos premis, entre ells els Premis Gaudí 2018 a la Millor Direcció de Producció, a la Millor Protagonista Femenina i als Millors Efectes Visuals. ARGUMENT       Escena on en Lluís (Marcel Borràs) intenta besar la Carlana (Núria Prims) El film se situa l’any 1937, al “bell” mig de la Guerra Civil Espanyola, al front d'Aragó, on hi ha una línia de guerra entre republicans i colpistes. En Lluís és un soldat republicà i té la seva estimada Trini a Barc...
Més informació