EL GRIPAU
CONTINUACIÓ D' EL GRIPAU (de Quim Monzó) El príncep mira el rellotge. Què més li ha de dir? De què han de parlar? Li ha de proposar de seguida d'anar a casa o s'ho prendrà malament? De fet, no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant. Però el que no sabia era que aviat aquestes serien les meves últimes preocupacions. No puc deixar de mirar a la meva damisel·la. La seva bellesa supera a la de qualsevol preciositat d'aquest món. Muda un vestit blau cel i porta els seus cabells rossos i ondulats recollits en un monyo. La seva figura és esbelta però no sobrepassa la meva altura. Els seus profunds ulls verds enamoren a qualsevol i el seu somriure et treu l'alè. Em sap greu, no em puc resistir a la temptació de besar-la, però just quan m'apropo a ella, noto com la seva temperatura corporal augmenta i es torna vermella com un tomàquet. Llavors es desploma a terra lentament. Jo, preocupat i nerviós, m'ajupo per cridar-la i sacsejar-la... però res. I ...