EL MEU BLOG

Els nostres pares, aquelles persones que ens estimem amb tot el nostre cor i ànima, aquells que van originar la nostra persona com a tal i aquells que ens ho han donat tot per ser el que avui dia som. Això és el que molts devem sentir, malgrat haver-hi casos en els quals un, pel que sigui, no s’estima els seus dos pares per igual, o només en té un, o cap… Penso que és un pena per a aquests darrers, però el fet és que avui ens centrarem amb la relació entre pares i fill. A “El quadern gris”, Josep Pla ens mostra com la relació que hi havia entre pares i fills fa mig segle (l’obra es va escriure el 1966) no era sempre una relació d’avinença on tot eren flors i violes. Ell afirma que, és clar, la diferència d'edat entre les dues generacions és tan gran i les generacions en si són tan diferents, que és normal que hi hagi xocs i discussions. El pitjor de tot és que aquestes discussions solen ser fruit de ximpleries que amb prou feines tenen alguna importància. A més a més, tal com...

Vamos a clavar los ojos más allá de la infamia, para adivinar otro mundo posible: no habrá nadie que no tenga ni una miga de pan, porque a los que poseen fábricas de barras se les terminará el chollo y tendrán que compartir, quieran o no; ningún hombre tendrá el valor de despreciar o maltratar a la mujer, ni que sea por temor a hacerle una visita de larga durada a la cárcel; ni los osos polares tendrán que comprarse un traje de baño ni los desiertos de convertiran en tumbas, porque la crisis climática se estudiará en clases de historia; en las guerras las armas serán de juguete y se regalarán a los niños y niñas para que tiroteen la tristeza; la felicidad dejará de ser un producto limitado para ciertas personas y todos la gozaremos cada día sin pagar ni un euro; no hará falta que la gente defienda derechos como la igualdad o la dignidad porque la ignorancia se extinguirá con el hálito de la educación y los buenos valores, creciendo en su lugar la rosa llamada justicia; ...

VISITA AL CAMP DE RIBESALTES El passat 30 d'octubre, els alumnes de 4t d'ESO de l'INS Narcís Monturiol vam visitar el Camp Mariscal Joffre (a Ribesaltes, França) , un espai dedicat a la memòria, la història i la reflexió crítica d'uns fets que s'haurien d'haver evitat. Érem 30 d'octubre i em vaig llevar amb un somriure d'orella a orella dibuixat a la cara. Més que res estava feliç de tenir un dia per desconnectar una mica de les classes i de no haver de carregar un munt de llibres. Però bé, un cop vam arribar a Ribesaltes (prop de la frontera de Catalunya) un guia ens va començar a explicar tota la història del camp, una explicació que no va ser precisament breu. No obstant això, em va semblar molt interessant tot el que va dir.  Per començar, resulta que en un principi el camp tenia un ús exclusivament militar, però que es va convertir en un camp on es retenien els anomenats "indesitjables", que pel govern d'aleshores eren consi...

CONTINUACIÓ D'  EL GRIPAU (de Quim Monzó) El príncep mira el rellotge. Què més li ha de dir? De què han de parlar? Li ha de proposar de seguida d'anar a casa o s'ho prendrà malament? De fet, no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant.  Però el que no sabia era que aviat aquestes serien les meves últimes preocupacions.  No puc deixar de mirar a la meva damisel·la. La seva bellesa supera a la de qualsevol preciositat d'aquest món. Muda un vestit blau cel i porta els seus cabells rossos i ondulats recollits en un monyo. La seva figura és esbelta però no sobrepassa la meva altura. Els seus profunds ulls verds enamoren a qualsevol i el seu somriure et treu l'alè. Em sap greu, no em puc resistir a la temptació de besar-la, però just quan m'apropo a ella, noto com la seva temperatura corporal augmenta i es torna vermella com un tomàquet. Llavors es desploma a terra lentament. Jo, preocupat i nerviós, m'ajupo per cridar-la i sacsejar-la... però res. I ...

La Estatua de la Libertad es una de las estatuas más famosas del mundo y uno de los mayores símbolos de Estados Unidos. Se encuentra en Nueva York, concretamente en la isla Libertad, y fue inaugurada el 28 de octubre del 1886. Los creadores de este gran monumento fueron, fundamentalmente, Gustave Eiffel y Auguste Bartholdi, dos grandes de la arquitectura. La obra fue un regalo que Francia quiso dar a EEUU con motivo del primer centenario de la Declaración de la Independencia y como símbolo de la amistad franco-estadounidense. En la estatua observamos la figura de una mujer que, por una parte, sostiene con el brazo levantado una antorcha que simboliza la libertad, y por otra, agarra una tabla donde aparece grabado el día de la independencia de los Estados Unidos. Además, esta lleva puesto una corona con siete puntos, los cuales simbolizan los 7 continentes y los 7 mares. 96m, esto es lo que mide el monumento incluyendo el pedestal. Sobre los materiales, toda la estructura de hierro f...

      Barracons del camp de  concentració de Flossenburg Flossenburg tan sols era un petit poble situat al nord-est de l'actual  land* de Baviera (Alemanya), prop de la frontera Txeca, fins  que va deixar de ser només això quan la SS** hi va decidir construir el seu pròxim camp de concentració. Concretament, aquest es va fundar el 3 de maig del 1938 i va estar en funcionament durant 7 anys, fins al 23 d'abril del 1945, quan tropes nord-americanes van evacuar els presoners que quedaven. Aquest indret tenia un gran potencial per a l'extracció de granit destinat a la construcció, i això va atraure l'atenció dels nazis, de manera que la principal activitat que els empresonatsduien a terme al camp consistia en la realització de treballs forçats. No obstant això, també van anar sorgint altres feines pels presoners com ara treballar a un taller de teixits i fabricar armes i peces d'avions de combat nazis. En un primer moment els presoners...