EL MEU BLOG

  Rachid Bouchikh:  “El coneixement és la llum que ens il·lumina de la ignorància” Rachid Bouchikh El Jarroudi, nascut a Figueres el 1996, estudia medicina a la Universitat de Girona. Estudies medicina, m’equivoco? No t’equivoques. Estic cursant 3r de Medicina a la UdG. T’ha costat arribar fins aquí? Sí, ha estat relativament difícil aconseguir entrar a medicina i arribar a 3r, però tot i així amb la feina del dia a dia, repassant els apunts i portant la matèria al dia, tot això ajuda bastant. Un últim detall, i en part un secret, els amics i la família també han ajudat bastant, i en part són una peça important que han facilitat, dins del que cap, poder arribar on sóc ara. La carrera és difícil? Si però no. Hi ha molt de temari, no ho negaré, i hi ha molta feina, tampoc es pot negar. No obstant, si s’intenta entendre les coses en comptes de memoritzar-les sense buscar el sentit de les coses, tot el temari es fa més amè. Explica’...

BOOKLÀNDIA Aquest conte és el relat del que em va passar abans d'acabar a Booklàndia . Ara mateix us estic parlant des d'allà. Bé, començaré des del principi: Un dia vaig anar a treballar (tot i que el “pre-títol , com li'n dic jo, ho deixa bastant clar) de passadora de pàgines de llibre, com cada dia. Per a qui no sàpiga què vol dir, em dedico a passar les pàgines dels llibres que la gent vol llegir i els hi fa mandra fer-ho. Tot i que no ho sembla, feia un gran negoci perquè hi ha molta gent mandrosa al vostre món. Però continuem pel que anàvem, aquell dia em va tocar passar les pàgines del llibre Alícia al País de les Meravelles per a la senyoreta Catarine Blue, una anglesa de 32 anys que viu a Tremp. La qüestió és que mentre passava la pàgina 86, de cop i volta, el llibre em va xuclar. Sí, sí, em va xuclar. Em trobava en una vorera idèntica a la de davant de casa meva! Però en un món diferent!. Totes les persones amb les que em trobava portaven ulleres. Inclús ...