COMENTARIS POESIA NOUCENTISME I AVANTGUARDES

• LES LLIMONES CASOLANES

Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa  6+6 A
damunt el voleiar dels braços i el vestit. 6+6 B
El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa 6+6 A
i ja a la cantonada és Licas, el marit. 6+6 B

Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa. 6+6 C
Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus, 6+6 D
amb una revolada cruel i una amorosa 6+6 C
ha restablert Metimna la pau, que amen els déus. 6+6 D

Cansada, pren la copa de bella transparència 6+6 E
on juguen aires, núvols, solcant un blau camí, 6+6 F
i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència 6+6 E
el raig de la llimona, la mel de romaní. 6+6 F

I beu, dant a l'entorn les últimes mirades. 6+6 G
La llum en el cristall, esparvilladament, 6+6 H
damunt sa cara es mou i l'omple de besades 6+6 G
i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment. 6+6 H
                               Josep Carner, Els fruits saborosos

INTRODUCCIÓ

L’escriptor català Josep Carner (1884-1970) és un gran poeta considerat el màxim representant del noucentisme i conegut com "el príncep dels poetes catalans". De fet demostra el seu gran coneixement de la llengua i la seva habilitat en el domini d’aquesta amb les seves obres tan elaborades, erudites i de paraules escollides. Els fruits sabrosos (1906) és un poemari on Carner relaciona una fruita i una estació de l’any diferent amb una etapa de la vida d’una persona. Està format per 18 poemes i un d’ells és "Les llimones casolanes".

MÈTRICA

El poema consta de 4 estrofes formades per 4 versos cadascuna (són 4 quartets). Els versos són tots versos alexandrins (dos hemistiquis amb cesura: 6+6) i, per tant, són d’art major. Pel que fa a la rima ens trobem amb una rima consonant i encadenada que forma el següent esquema: ABAB CDCD EFEF GHGH. També alterna la rima femenina i masculina (femenina als versos imparells i masculina als parells).

TEMÀTICA

Aquest poema descriu una escena casolana situada en una llar que reflecteix la vida quotidiana d'una mestressa de casa (Metimna) que treballa durament i s’encarrega de múltiples tasques fins a acabar esgotada. Amb tot això l’autor exalta l’ordre i la felicitat de la quotidianitat domèstica.

INTERPRETACIÓ DEL POEMA I FIGURES RETÒRIQUES

Ens trobem amb una família composta pels següents integrants: Metimna (la mare), Liceu (el pare) i Liceni i Naïs (fill i filla, respectivament, del matrimoni). Com és habitual en els poemes de Carner els noms dels personatges aparegut són d’origen grec. En la primera estrofa Metimna es troba enfeinada preparant el dinar, estenent la roba… També apareix el seu marit Licas. A la segona estrofa, veiem com els dos fills fan rebombori fins que Liceni acaba trencant un vidre. Llavors Naïs plora i la mare posa ordre i pau a la situació de manera cruel i amorosa. Aquí l'autor realitza una antítesi quan explica com el comportament de la mare envers els fills és dura i cruel i, alhora, afectuosa (ja que la dona ha de ser rígida i estricta per educar-los però en el fons se’ls estima i està plena d'amor). En addició a això, també trobem un hipèrbaton amb l'oració següent: "ha restablert Matimna la pau".A la tercera estrofa Metimna es troba ja esgotada i agafa una copa transparent, a través de la qual es reflecteix el cel blau (esmentat textualment com un "blau camí"). Apareix una personificació quan es diu que els núvols i els aires "juguen" (és a dir, que es mouen lliurement). Ella riu i amb una copa que conté aigua hi aboca un raig del suc d'una llimona i mel de romaní. Pel que sembla l'aigua "mesura" la llimona (d'alguna manera indica la quantitat de llimona adequada perquè la beguda no sigui tan àcida), i aquí es fa ús d'una segona personificació, ja que l'aigua no pot mesurar res. A més a més, també observem una altra antítesi quan Metimna fa rajar a la copa la llimona i la mel de romaní, dos elements que es contraposen degut a que la llimona és molt àcida mentre que la mel és dolça. A la darrera estrofa, la dona beu el beuratge i descansa i s'adorm mentre la llum en el cristall es reflecteix i es mou de manera viva ("espervilladament") projectant-se a la seva cara. Per dir això es fa ús d’una personificació, ja que la llum no es mou o besa a ningú. Finalment cal destacar que Josep Carner en aquest poema usa la llimona com a metàfora per representar a Metimna i a la seva actitud, que sembla que digui àcida i estricta. 

• SI LA DESPULLAVA

Si la despullava 5 -

oh, la meva amor! 5 a

un botó que queia 5 b

ja em donava goig 5 a

-ara la bruseta 5 b

i el cinyell tot pret, 5 c

mel rosada i fresca 5 b

                      

la sina després: 5 c
al mig de la toia 5 -
clavellets vermells: 5 -
           Joan Salvat-Papasseit, Poema de la rosa als llavis

INTRODUCCIÓ

L’autor del poema és l'escriptor barceloní Joan Salvat i Papasseit (1894-1924), un escriptor que venia d’una família humil i que tenia un esperit rebel. Conegut com un gran poeta avantguardista, és considerat el màxim representant del futurisme de la literatura catalana. El 1923 va publicar el Poema de la rosa els llavis, on es recullen 31 poemes distribuïts en seccions o capítols que són autònoms però a la vegada depenen els uns dels altres. En tot el llibre es centra bàsicament en una història d’amor entre una amiga i un home que l’ús del jo poètic indica que podria tractar-se del mateix autor, o no. Dins de l’obra, a la secció XIV- Collita de fruits (2) trobem el poema de "Si la despullava" entre d’altres. Justament en aquesta secció es parla de les relacions sexuals entre els amants, la pèrdua de la virginitat de l'amiga i del gaudi de la parella.

MÈTRICA

Es tracta d’una obra formada per 10 versos agrupats en dues estrofes: la primera consta de 8 versos i la segona en té 2. Tots els versos són pentasíl·labs (tenen 5 síl·labes) i d’art menor. També podem observar com apareixen algunes rimes assonants, tot i que no es tracta d’una rima regular, i també apareixen versos blancs (on, malgrat la regularitat de la mètrica dels versos, trobem que aquests no rimen amb cap altre vers).

TEMÀTICA

El poema tracta del desig i de l’excitació de l’home en despullar la seva amiga i en descriu el procés. Aquí cal destacar el to eròtic que adopta el poema, ja que la poesia catalana noucentista no parlava de sexe, i encara menys de la manera tan directa i neta com ho fa Papasseit.

INTERPRETACIÓ DEL POEMA I FIGURES RETÒRIQUES
El poema comença amb un "si" condicional, cosa que ens indica que el contingut següent es tracta d'un desig del protagonista, en primera persona (ús del "jo" poètic). Aquest desig consisteix a despullar a la seva estimada. Es descriu el procés amb el qual la despullaria (aparentment de baix a dalt) i com es sentiria l'autor: Quan només li cau un botó a la dona ell ja sent goig. Després toca la brusa i el cinyell (cinta o corretja que li fa de cinturó) que porta, sobretot amb aquest últim que ens diu que porta pret (estret, cenyit) ens mostra la silueta de la dona i la seva "corba". Continua fent una metàfora amb la mel rosada i fresca, fent referència a la pell de l’amiga que és rosada (d’un color rosat) i fresca, jove. Llavors parla de la sina (els pits) i d’una toia (un ram). Aquesta toia i els clavellets vermells són una metàfora i representen el sexe femení i els dos mugrons de la dona. De fet Papasseit, en moltes de les seves obres, utilitza moltes metàfores vinculant flors amb l’amiga i el seu cos (o alguna de les seves parts).

• VISCA L'AMOR

Visca l'amor que m'ha dona l'amiga 10 A
fresca i polida com un maig content! 10 B
Visca l'amor
                       l'he cridada i venia 10 A
-tota era blanca com un glop de llet. 10 B
Visca l'amor que Ella també es delia: 10 A
visca l'amor:
                       la volia i l'he pres. 10 B
                Joan Salvat-Papasseit, Poema de la rosa als llavis





INTRODUCCIÓ

"Visca l’amor" és també obra del Poema de la rosa als llavis escrit per Joan Salvat-Papasseit i pertany a la mateixa secció que el poema anterior.

MÈTRICA

Aquesta darrera obra està formada per 6 versos decasíl·labs (de 10 síl·labes) i d’art major. Un tret a destacar és l’esglaonament del tercer i el sisè vers (formant un salt de falla, un tall enmig del vers que forma una mena d’escala), un element molt característic dins l’avantguardisme i també present en molts dels poemes de Joan Salvat-Papasseit. A més a més, el poema té una rima assonant, encadenada (ABABAB) i als versos parells és masculina mentre que als senars és femenina.

TEMÀTICA

El poema exalta el desig d’un amor sincer, real i pur que uneix a dos amants que només volen estar junts i gaudir del seu amor. A més a més, per l’home l’estimada és com un tresor i ella també la correspon Però aquest tipus d’amor no coincideix amb les convencions socials que feien que els matrimonis fossin imposats pels familiars. Al final del poema també es pot interpretar que els dos personatges fan l’amor.

INTERPRETACIÓ DEL POEMA I FIGURES RETÒRIQUES

La clara anàfora que es realitza amb el "visca l'amor" (que també coincideix amb el títol) és un dels primers trets que un veu quan llegeix aquest poema. Doncs bé, parlem d'una amiga, amb la qual el narrador comparteix una relació amorosa, més que d'una simple amistat. Aquesta amiga, fresca i polida, és comparada amb un maig content, que representa un mes de la primavera, quan fa bon temps, els prats són verds i surten les belles flors, un moment de l'any que associem amb la frescor, la felicitat i, fins i tot, la bellesa. Tots són trets que el narrador atribueix a la seva amiga mitjançant aquesta comparació. El narrador diu que quan crida a la noia ella venia. També és una dona amb la pell blanca com un glop de llet (comparació). Fent un incís, destaquem que un tret que caracteritzava a la dona que seguia els cànons de bellesa d’aquella època era la pell blanca, cosa que actualment és el revés, ja que ara està de moda posar-se moreno/a. A més a més, tradicionalment el color blanc ha estat associat a la virginitat i la puresa. El narrador deixa clar que ella també es delia (la passió de l’amor és compartida) i l'ús de la majúscula en el seu esment (Ella) sembla indicar un acostament a una divinitat, com si la dona fos similar a una divinitat per ell. Finalment el poema acaba amb l'home que la volia i que pren alguna cosa, intuïm que es refereix al fet que li ha fet perdre la virginitat a l' amiga degut a que els dos han mantingut relacions sexuals.