Entrevista feta per Iman Bouchikh

 Rachid Bouchikh: “El coneixement és la llum que ens il·lumina de la ignorància”

Rachid Bouchikh El Jarroudi, nascut a Figueres el 1996, estudia medicina a la Universitat de Girona.


Estudies medicina, m’equivoco?
No t’equivoques. Estic cursant 3r de Medicina a la UdG.

T’ha costat arribar fins aquí?
Sí, ha estat relativament difícil aconseguir entrar a medicina i arribar a 3r, però tot i així amb la feina del dia a dia, repassant els apunts i portant la matèria al dia, tot això ajuda bastant. Un últim detall, i en part un secret, els amics i la família també han ajudat bastant, i en part són una peça important que han facilitat, dins del que cap, poder arribar on sóc ara.

La carrera és difícil?
Si però no. Hi ha molt de temari, no ho negaré, i hi ha molta feina, tampoc es pot negar. No obstant, si s’intenta entendre les coses en comptes de memoritzar-les sense buscar el sentit de les coses, tot el temari es fa més amè.

Explica’m des de quan volies estudiar medicina.
De petit recordo que volia ser metge. Estudiava educació primària encara. Amb el temps, però, em va començar a interessar la biologia. Complemento: el meu pare havia estudiat biologia a la universitat d'Oujda (Marroc), i jo volia estudiar biologia també, tot i que ell no ho sabia. Finalment però, un estiu del 2010/2011 (no me’n recordo exactament quin any va ser) vaig conèixer un amic del meu pare que és metge, i conversant amb ell em va explicar les meravelles de la medicina, així que em vaig animar i vaig decidir que voldria estudiar medicina.

M'agradaria saber si et sents orgullós d’haver escollit aquesta carrera.
Orgullós no, però sí content: estic content d’haver escollit una carrera que em semblava molt atractiva i que ara mateix m’encanta, intento aprofundir, més del compte i tot a vegades, en els aspectes que més m’agraden i m’interessen de la carrera.

M'agradaria saber si t'agrada anar a la universitat.
Admeto que hi ha dies que fa un sol brillant i que penso “avui és un dia ideal per anar amb bici”, però són dies molt puntuals que penso aquestes coses. No obstant, en general sí que m’agrada anar a la universitat, ja que a part d’aprendre, t’ho passes bé, ja sigui a classe o fora d’aquesta amb els companys de la universitat.

T’agrada algun aspecte en concret de la medicina?
Sí, m’encanta la fisiologia. Per entendre’ns, la fisiologia és una barreja entre biologia i medicina, i la fisiologia en sí es defineix com l’estudi de com funcionen les coses en el nostre organisme. Per exemple: els mecanismes que acaben permetent moure un múscul, o el pas d’un impuls nerviós per diferents vies neuronals, són coneixements que formen part de la fisiologia.

Tens clar el que vols fer quan acabis la carrera?
Francament no. Ara mateix intento no donar-hi moltes voltes, perquè quan acabes si vols ser metge hi ha moltíssimes especialitats per escollir, i si vols fer investigació també hi ha moltes alternatives. Prefereixo continuar estudiant, i amb el temps ja veuré quina especialitat m’agrada més. De les poques que hem fet ara mateix, però, admeto que m’encanta la cirurgia.

Per tu, en el món dels estudis, què és el més important de tot?
Aprendre, el més important és aprendre. El coneixement és com la llum que ens il·lumina durant la nit, que sense ella ens quedaríem a les fosques. El coneixement és la llum que ens il·lumina de la ignorància i sense el coneixement seríem simples ignorants. Per això crec que el més important en els estudis és aprendre, i per aprendre un ha de buscar què vol aprendre i què li interessa més, ja que això el motivarà a aprendre.

Creus que totes les carreres son difícils?
Crec que difícil no és la paraula adequada, ja que medicina pots trobar-te persones que els hi sembla impossible cursar-la i d’altres que, tot i la feina, ho veuen com una carrera divertida. I això passa en totes les carreres. Crec que en totes les carreres has de treballar bastant per estudiar i entendre les coses, però el fet d’estudiar una cosa que t’agrada i t’interessa, fa que la carrera es converteixi més fàcil per tu. 
Resultat d'imatges de medicinaResultat d'imatges de udg

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COMENTARIS POESIA NOUCENTISME I AVANTGUARDES

Imatge
LES LLIMONES CASOLANES Metimna, atrafegada, com mou la cara encesa  6+6 A damunt el voleiar dels braços i el vestit.  6+6 B El dinar es cou, es veu lluir la roba estesa  6+6 A i ja a la cantonada és Licas, el marit.  6+6 B Liceni trenca un vidre. Naïs s'esmuny, plorosa.  6+6 C Llavores, arrambant-se al mur i amb passes lleus,  6+6  D amb una revolada cruel i una amorosa  6+6 C ha restablert Metimna la pau, que amen els déus.  6+6 D Cansada, pren la copa de bella transparència  6+6 E on juguen aires, núvols, solcant un blau camí,  6+6 F i riu, sabent que a l'aigua mesurarà amb ciència  6+6 E el raig de la llimona, la mel de romaní.  6+6 F I beu, dant a l'entorn les últimes mirades.  6+6 G La llum en el cristall, esparvilladament,  6+6 H damunt sa cara es mou i l'omple de besades  6+6 G i li fa cloure els ulls, repòs de tant d'esment.  6+6 H           ...
Més informació

EL GRIPAU

Imatge
CONTINUACIÓ D'  EL GRIPAU (de Quim Monzó) El príncep mira el rellotge. Què més li ha de dir? De què han de parlar? Li ha de proposar de seguida d'anar a casa o s'ho prendrà malament? De fet, no tenen cap pressa. Tenen tota la vida per davant.  Però el que no sabia era que aviat aquestes serien les meves últimes preocupacions.  No puc deixar de mirar a la meva damisel·la. La seva bellesa supera a la de qualsevol preciositat d'aquest món. Muda un vestit blau cel i porta els seus cabells rossos i ondulats recollits en un monyo. La seva figura és esbelta però no sobrepassa la meva altura. Els seus profunds ulls verds enamoren a qualsevol i el seu somriure et treu l'alè. Em sap greu, no em puc resistir a la temptació de besar-la, però just quan m'apropo a ella, noto com la seva temperatura corporal augmenta i es torna vermella com un tomàquet. Llavors es desploma a terra lentament. Jo, preocupat i nerviós, m'ajupo per cridar-la i sacsejar-la... però res. I ...
Més informació

INCERTA GLÒRIA

Imatge
            Portada de la pel·lícula Incerta Glòria és una pel·lícula de drama, història i una mica d’amor. Dirigida per Agustí Villaronga i produïda per Isona Passola, es tracta d’una adaptació de la novel·la homònima de Joan Sales (del 1956), una obra que dona molt a envejar dins de la narrativa de la postguerra. La pel·lícula va ser estrenada el 2017 i està protagonitzada pels grans actors i actrius Marcel Borràs, Núria Prims, Bruna Cusí i Oriol Pla. El film va rebre diversos premis, entre ells els Premis Gaudí 2018 a la Millor Direcció de Producció, a la Millor Protagonista Femenina i als Millors Efectes Visuals. ARGUMENT       Escena on en Lluís (Marcel Borràs) intenta besar la Carlana (Núria Prims) El film se situa l’any 1937, al “bell” mig de la Guerra Civil Espanyola, al front d'Aragó, on hi ha una línia de guerra entre republicans i colpistes. En Lluís és un soldat republicà i té la seva estimada Trini a Barc...
Més informació